Search results for " Catalans"

Is «Social language variation» an operational category for language corpus planning?

2019

Hem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Block (2014) analitza: capital lingüístic, capital cultural, edat, gènere, activitat habitual, «habitus/ideologia/actituds», «classe social», ètnia i religió. En aquest context d’incertesa conceptual, no és estrany que la variació social sigui una dimensió sociolingüística tractada inadequadament en la normativa catalana: Badia (1994) confon els termes diastràtic i diafàsic i llegint els textos nor…

Sermons dels diumenges y festes principals del any per a vtilitat dels rectors y tots aquells que tenen cura de animes / composts per ... Andreu Cape…

1593

Sig.: [creu de Malta]8, A-Z8, Aa-Ff8 Primera part. - Que conte los Sermons desdel primer Diumenge del Aduent fins a la Quaresma. - [8], 230 [i.e. 231], [1] f. Postil·les. - Reclams. - Frisos, alg. vinyetes i capll. orn. - En port.,medalló amb l'escut de l'autor

Platica que ... D. Joseph Climent bisbe de Barcelona feu en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar, En lo dia 6. de Juny, tercer de Pasqua de P…

1775

Sign. A20. - Text bilingüe: català i castellà Reclams

Formal Variation and Language Change in Catalan Quantifiers : the Role of Pragmatics

2020

This article studies the formal variation of the masculine singular forms of the quantifiers u/un 'one', algú/algun 'someone, some', ningú/ningun 'no-one, anyone, not one, any, none' and cada u/cada un 'everyone, each one' in contemporary Catalan. The standard uses of these forms are contrasted with dialectal uses, obtained from a thorough search in oral and written corpora. In addition, they are compared with the uses in the other Romance languages and with their historical evolution in Catalan. The whole set of data, and especially the dialectal information on the Valencian area, allow us to explain the various factors that have interacted in the variation and formal change of these quant…

Fabra and the linguistic authority in the Valencian Country: the Philological Section of Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)

2019

Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant d…

The lai “Si bé, Fortuna, has dat lo torn”: a critical edition of the catalan poem from the novel Triste deleitación

2019

The Castilian novel Triste deleitación, written in the late fifteenth century by an author from the Crown of Aragon, includes several letters and poems. One of these poems, “Sy bé, Fortuna, as dat lo torn”, is written in Catalan. This article presents the poem’s annotated critical edition, which reports how it is indebted to the Catalan lyrical tradition. Written in an evolved form of the French lai cultivated by various Catalan poets, the poem is clearly influenced by Pere Torroella’s lai “Qui volrà veure un pobre estat”, and linked to two other similar lais also dependent on Torroella’s. This edition is completed by a translation into modern Catalan. La novel·la en castellà Triste deleita…

Dasí i dellá: dos elementals llinages valencians

2016

Dasí i dellá: dos elementals llinages valencians

Antropònims hipocorístics valencians

2019

«Ya ve Cento de ca la nóvia, ya ve Cento malhumorat» diu una de les més famosescançons populars valencianes. Centoés un diminutiu de Vicent(castellà Vicente;catalàVicenç),el nom tradicional més popular de l'andronímia valenciana, com hu és en l'àm-bit gineconímic Ampar(castellà Amparo;català Empar),antiga reducció del nom de lapatrona regional: la Mare de Deu dels Desamparats.

"Al final de mi vida no sé qué es ser valenciano". Fragmentos de una entrevista inédita con José Vidal-Beneyto en su muerte

2010

Assemblea de regidors dels Països Catalans (I)

2000

Acte enregistrat al paranimf de la Universitat de València, en el que participen regidors culturals i de medi-ambient dels Païssos Catalans.